dimarts, de març 03, 2009

El suau lliscar del temps

Això del atur va com va. Feia dies que et lleves amb l'esperança de que tot plegat és un mal somni, de dies tens la sensació de que tens l'oportunitat de la teva vida , per fer allò que durant molt de temps no has pogut fer, dedicar-te a tu mateix , retrobar-te , desenterrar del calaix aquells negatius oblidats fets amb el cor i mai amb el cap .

De sobte te'n adones que tens més temps lliure, potser de vegades massa , però que potser t'agradava més que el temps et fugis de les mans, envés de com ara deixar-lo lliscar .

Temps per pensar , potser massa i massa lent, o potser no estic del tot fet per pensar, la meva vida sempre ha estat un desgavell mental ple de somnis i de utopies, utopies periodístiques i fotogràfiques , una remor constant on les ones m'han anat portant a les platges on sempre espero retrobar-hi els vells amics .

De vegades no els trobes , però sovint si .

I és llavores quan aquest suau lliscar del temps es converteix en un premi per gaudir del vells amics i amigues, i sense rancúnia pensar amb els que s'han quedat al camí. Aquest gaudir del temps és el que et permet retrobar aquelles fotografies que en el moment de ferles et varen fer feliç i ara te'n tornen a fer per el sol fet de retrobar-les i veure que el pas dels anys ens deixa petxada .





Cala Salguer ( Baix Emporda ) primavera 2006


Camp de blat a Adri primavera de 2004


Devesa de Girona Tardor de 2007


L`Escala primavera de 2006


1 comentari:

Anònim ha dit...

El temps passa.
Fins i tot quan sembla impossible.Fins i tot quan cada segon que marca la broca dels minuts fa mal com quan el pols batega sota un morat. Transcorre desigual, entre estranyes batzegades i arrosegada calma, però va passant.
Fins i tot per a mi.


les fotus simplement d'artistaa!:)