Fragments de Vida a la Jonquera

Sobreb las paraules amb les imatges ja em fem prou

Fragments de Vida a la Preso de Figueres

En el alt grau de intensitat i emocions que va tenir la inauguració de la meva exposició a la presó de Figueres
Unas quantes imatges de la exposició es de las que espero que en gaudiu

Exposició a la Presó de Figueres “Fragments de Vida”


“Fragments de Vida” vol ser una porta oberta per tots aquells que privats de llibertat el seu únic paisatge son les parets de la presó de Figueres .

El projecte consta de 10 plòters fotogràfics de 200 cm x 100 cm i aquets simbolitzarien els mesos del any i al mateix temps cada mes del any fos una porta oberta a la llibertat i a tot allò que es perd quan estàs privat de llibertat.
Son fragments de la vida al exterior ,son fragments de la meva vida i dels meus viatges ,son allò que els reclusos en molts moments de la seva reclusió deuen imaginar, l’aire, la llum, el paisatge , els rius , el mar, en definitiva las coses normals i corrents de cada dia .

Aquesta mostra vol portar una mica de llum a la galeria de la presó de Figueres en un clar missatge de que tot axó els està esperant a fora i que és de les poques coses que mai a la vida els fallarà .

Srebrenica El Silenci de la Memoria

Any rere any es repeteixen els mateixos gestos , any rere any el mateix dolor, només el nombre de cadàvers fa que tot plegat sigui diferent això i el temps, un any la calor es insuportable, al següent com vas preparat amb tot el que cal per combatre la canícula de l’estiu , a Srebrenica, Potocari decideix posar-se també de dol i un cel gris i pesat dona pas a una pluja torrencial , aquests petits gestos de la vida son els que fan que cada 11 de Juliol el macabre aniversari del genocidi de Srebrenica sigui diferent, però el que no podrà canviar mai seran el gestos de dolor , desesperació , incomprensió del perquè de tot plegat , per què un genocidi com aquest a les portes del final de la guerra?, perquè els soldats holandesos varen abandonar 25. 000 persones a la seva sort en mans dels Chetniks servis ? , i perquè el món, però sobre tot Europa ho mirava d’esquenes amb una indiferència total , saben que la sort dels homes només era una: morir a mans dels Chetniks ?

Un monòlit al cementiri recorda els més de 8.300 cadàvers que Nacions Unides dona com a xifra oficial això sense contar els més de 6.000 desapareguts en els mateixos dies de las matances 10-11-12- de juliol de 1995 , desapareguts que poc a poc van sortint del anonimat, de las seves foses comuns per convertir-se amb un Nom, un cognom i un número més de morts en el cementiri de Potocari a on potser algun dia solament se sentirà el Silenci de la Memòria en compte del rugir de les excavadores per enterrar en les entranyes de la terra nous cadàvers que donin la xifra final de 16.000 homes, i molts de ells nens assassinats a mans de les milícies sèrbies i que el seu únic delicte va ser defensar casa seva, el seu país i la seva identitat.

Aquest any 534 cadàvers reposen per fi a la terra que els va veure néixer.

Las imatges que segueixen a aquesta introducció volen ser una reflexió visual i al mateix temps un homenatge tant als morts com a les altres víctimes del genocidi que son mares, fills, filles, germans que una vegada constatada la irrefutable prova del ADN poden resar davant del seu cadàver i començar a enfilar una vida sense estar pendent de la angoixa de saber si el seu familiar podrà reposar per fi en el Silenci de la Memòria .

També tindrien que fer una reflexió per tots nosaltres per dir SREBRENICA NO OBLIDEM I SREBRENICA MAI MÉS.

Miquel Ruiz Fortià – Srebrenica - Girona –Juliol 2009